Les externalitzacions de l’ajuntament de Barcelona

L’ajuntament de Barcelona té externalitzats, des de fa anys, serveis com l’aigua, parcs i jardins, la televisió municipal Barcelona TV, el telèfon d’atenció al ciutadà 010, o l’atenció domiciliaria. Les externalitzacions i privatitzacions no fan altra cosa que disminuir la qualitat del servei i afavorir la precarietat laboral.

Hem tingut ajuntaments socialistes, ajuntaments convergents i actualment l’ajuntament d’Ada Colau i la seva Barcelona en Comú (“l’ajuntament del canvi”), però malgrat les seves promeses electorals de tornar a municipalitzar els serveis, de moment, només ha fet que renovar aquestes concessions d’externalització, a mesura que han anat finalitzant els contractes. 

El passat dia 23 de gener, va tenir lloc a la Violeta de Gràcia una assemblea oberta de la CUP-Capgirem Bcn, que va cedir part de l’espai a diferents col·lectius de treballadores afectades per les diferents externalitzacions de l’ajuntament. Aquestes van agrair el suport i la feina feta per aquest grup municipal, van expressar la seva especial decepció amb Barcelona en Comú i van denunciar la seva situació. Aquí trobem recollits alguns casos: 

Barcelona televisió: 

Un col·lectiu de treballadors i treballadores d’Antena Local SL (subcontracte de BTV), va denunciar per cessió il·legal de treballadors a l’empresa municipal ICB (Informació i Comunicació de Barcelona), gestora de la televisió municipal Barcelona TV, el portal d’internet BTV notícies i l’emissora de ràdio Barcelona FM.

La demanda va ser arran de la situació insostenible de precarietat laboral en la que es trobava la major part de la plantilla. Hi havia treballadores que portaven més de 15 anys amb contractes molt curts, que anaven, per exemple, de setembre a juliol, llavors eren acomiadades, i tornaven a ser contractades al setembre, i així successivament. Per tant, no tenien ni dret a vacances ni antiguitat, i els seus salaris eren, també, precaris. 

Quan van formalitzar la demanda, aquestes treballadores van ser acomiadades. 

Posteriorment, van guanyar el judici. La sentència reconeix que aquestes treballadores treballen per BTV, a les seves instal·lacions, amb els seus mitjans i sota les ordres d’ICB, encara que formalment estiguin subcontractades a través d’una productora privada. Així que la sentència obliga a internalitzar-les, a part d’abonar la diferència de sou i les corresponents quotes de la Seguretat Social que els pertoca. 

Amb la sentència en ferm, el ple de l’Ajuntament va votar a favor de no recórrer la sentencia (amb el vot de Barcelona en comú, ERC, CUP, PSC i C’s), però tot i així, el consell d’administració va decidir ometre la decisió del ple municipal i va presentar un recurs a la sentencia. 

Mentrestant cal remarcar que, a dia d’avui, aquestes treballadores segueixen acomiadades. 

Després de la demanda de les treballadores de Antena Local SL, una seixantena de treballadores de BCN Audiovisual SLU, del grup Lavínia, (empresa guanyadora del concurs per gestionar Barcelona TV) van presentar també demandes per cessió il·legal. Cal destacar que hi ha treballadores d’aquesta empresa que des del seu primer dia a l’empresa, el 1994, es troben en aquesta situació d’externalització. Els judicis pendents tenen data a partir del juliol del 2016.

Parcs i Jardins:

L’any 2005, l’ajuntament de Barcelona, governat per PSC, ICV i ERC, va convertir instituts municipals com el de Parcs i Jardins, en Entitats Públiques Empresarials Locals (EPEL). Una EPEL segueix essent de titularitat municipal, però té via lliure per a externalitzar serveis a empreses privades.

Durant el període en què Imma Mayol, (ICV), va presidir l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, la contractació externa va augmentar d’un 5% a un 32%. Els serveis externalitzats, van ser adjudicats a filials de grans empreses privades, principalment URBASER (ACS) o CESPA (Ferrovial).

Durant el mandat de Xavier Trias (Ciu), la dinàmica de les externalitzacions va seguir, i la filtració de l’Informe Konsac el 2011, encarregat pel govern municipal de CiU, va evidenciar que l’ajuntament de Barcelona es plantejava una privatització total del servei de Parcs i Jardins.

En la passada campanya electoral, un col·lectiu de treballadores va elaborar un qüestionari que va fer arribar a totes les formacions politiques que es presentaven a Barcelona. De les 5 qüestions plantejades, Barcelona en Comú responia positivament a totes, i ara que ha arribat al govern, no n’ha posat en pràctica cap.

Les treballadores afirmen que la falta de personal ha arribat a nivells insostenibles. Reclamen mesures com contractar personal eventual per cobrir el període de vacances de la plantilla, la paralització de les externalitzacions (tal com l’equip de Barcelona en Comú havia promès en el seu programa electoral), i la convocatòria de llocs de treball públics, que de moment , sembla que el govern municipal s’ha compromès a convocar oposicions per a cobrir 200 places.

010:

Les treballadores del 010, amb l’esperança de que Barcelona en Comú compleixi el seu programa electoral, d’acabar tan amb les externalitzacions com amb la precarietat laboral, fa mesos que intenten reunir-se amb membres del consistori, per exposar el seu problema i trobar una solució, però cada vegada que els han donat cita, aquesta ha sigut aplaçada o cancel·lada. I així fins a 3 vegades.

El 010 va ser una empresa pública fins, fa casi 20 anys, que es va externalitzar. Això va tenir com a conseqüència que les treballadores van passar a formar part del conveni de telemarketing i el servei d’atenció al ciutadà, va passar en mans dels interessos d’una empresa privada.

Les condicions laborals de les treballadores del 010 s’han precaritzat en tots els aspectes. N’hi ha que porten 12 anys encadenant contractes d’obra i servei, i cada 3 anys son canviades d’empresa. D’aquesta manera no aconsegueixen mai un contracte indefinit, i per tant no tenen antiguitat i poden ser acomiadades en qualsevol moment.

El servei al ciutadà ha sigut víctima de la perversió de l’empresa privada, i ara forma part d’una estafa: Existeix el Telèfon del Civisme, que és un servei gratuït. Però quan un usuari truca a aquest telèfon sol·licitant alguna informació, les treballadores estan obligades a mentir i, ràpidament, derivar la trucada al 010, on l’atén la mateixa persona que l’havia atès al Telèfon del Civisme i que ja disposava de la informació per atendre’l gratuïtament. Fins i tot estan obligades a posar veus diferents per evitar que algú s’adoni que esta trucant al mateix servei.